El retorn de Voltaire, de Martí Domínguez.
He tardat a llegir alguna novel·la del periodista i columnista de la revista El temps, però ha valgut la pena. Una història diferent a això que el gran mercat de best-sellers anomena novel·la històrica. L’autor ens novel·la els darrers dies de la vida d’escriptor il·lustrat francès, i al mateix temps ens explica els problemes que va tenir amb el poder de l’època, tan civil com religiós, i les seues idees sobre la filosofia, la llengua francesa, el teatre, la política, la religió…. En diferents capítols van apareixent altres filòsofs o científics protagonistes del que ara anomenem període il·lustrat i veiem quina relació tenien amb el dramaturg,i de tots em quede amb l’anècdota de que a D’Alembert, els seus detractors el menyspreaven dient que era pitjor que filòsof, era geòmetra! No sabia que la geometria fora tan dolenta!
Vos deixe amb una frase de les darreres pàgines del llibre:
“Ara mateix acabe de llegir una carta on anima els filòsofs que il·luminen amb la raó fins els mussols, a pesar del seu odi innat per la llum.” Desgraciadament, actualment en ple segle XXI, encara queden molts mussols que no es deixen il·luminar per la raó!
