El país de l’altra riba, de Maite Salord.
Una al·lota menorquina que viu a Barcelona i treballa en el món de la literatura rememora el seu passat recent i la seua relació amb una noia alemanya. Però açò és només l’excusa per investigar d’on venen els avantpassats d’una al·lota amb un cognom gens menorquí: el seu avi va haver de fugir de l’holocaust jueu quan era un nen, fugint amb el seu avi des de Brussel·les fins a Alger, 0n s’integrarà a l’Algèria colonitzada pels francesos i coneixerà a la seua futura esposa, una al·lota de Maó de les moltes que varen anar a guanyar-se la vida a l’altra banda del mar, al país de l’altra riba. El problema és que en acabar una guerra al continent (la II Guerra Mundial), es a punt de començar una altra (la de la independència algeriana) i això trastoca la vida dels protagonistes, fent-los tornar a fugir cap a un altres lloc, uns a Marsella, altres de retorn a Menorca. Al mateix temps, la noia alemanya descobreix un passat familiar que potser no haguera calgut conèixer.
Aquestes dues històries paral·leles, però situades en èpoques i llocs diferents són entrellaçades al llarg dels capítols per arribar al final, quan l’avi mor de vell i sembla que la vida laboral de la protagonista pren embranzida en part, gràcies a un filòsof francès, que va néixer a Alger i també d’orígens menorquins, Albert Camus.
Molt recomanable.
