El navegant, de Joan-Lluís Lluís. La premsa adepta al regim.
“La guerra avança i els diaris regalimen eufòria. Celebren que el prussià hagi penetrat en territori francès, així ja no podran descansar ara que cada casa i cada arbre són els seus enemics; celebren que el prussià assetgi ciutats, així l’exèrcit francès en pes recobra forces abans de l’atac final. de celebració en celebració es perden escaramusses, després batalles, tot seguit cauen viles i ciutats, i esdevé notori que l’emperador tindrà aviat la guerra finida.”
Curiosa i contradictòria manera de vendre les notícies és aquesta que tenia la premsa adepta a l’emperador Napoleó III. Canvien les derrotes per victòries fins arribar a la gran “victòria” de Sedan. Però mirant com escriuen actualment en molts diaris, sobretot a ponent del meu país, no sembla que alguns hagin après molt d’ètica periodística, més d’un segle després, o sembla que això de manipular la premsa no va ser cap originalitat de Goebbels uns quants anys després.
