El meu nom no és Irina, de Xavier Aliaga
En 1921 l’autor italià Luigi Pirandello va escriure una obra de teatre titulada Sis personatges en cerca d’autor i llegint aquesta novel·la de Xavier Aliaga que vaig trobar a la biblioteca de l’institut he recordat aquesta obra on es juga a la ficció dins de la ficció. Sembla que Xavier juga al mateix joc, un jove que vol ser escriptor s’inventa històries, per un dia creu veure reencarnat una dels seus personatges en una companya nova a l’institut on estudia començant una relació amb ella que acabarà amb ella convertida en un altre personatge de ficció, o no?
A més la nacionalitat russa de la protagonista li val per a introduir referències a la literatura russa, sobretot Tolstoi i la seua Anna Karenina trama que també s’integra al ficció de la novel·la en certs moments.
“Totes les famílies felices es pareixen unes a altres; però cada família desgraciada ho és a la seua manera”, Anna Karenina de Lev Tolstoi.
