El florido pensil, d’Andrés Sopeña.
Fa anys vaig veure l’obra de teatre (en català i en castellà) i també vaig veure la pel·lícula, però no havia llegit el llibre. L’altre dia el vaig trobar en una llibreria de llibres de segona mà que han obert a Llíria, enfront de l’oficina de Correus i el vaig comprar. La veritat és que no m’ha afegit res nou al que havia vist en format teatral o cinematogràfic, però val la pena recordar que era la (des)educació nacionalcatòlica i no només a l’escola, sinó en altres àmbits de la vida de les persones sota la dictadura feixista del general Franco. I més si ho comparem amb el que haguera pogut ser si no s’hagués produït el cop d’Estat i la guerra i dictadures posteriors.
Vos deixe dos exemples d’aquesta (des)educació o adoctrinament feixista que tinc per casa. El primer és l’únic llibre amb que estudiaven els xiquets a Llíria, l’enciclopèdia Dalmau de Girona, que pertany a ma mare, i l’altre un dels molts llibres llepaculs dedicats al dictador que pertanyia a la besàvia del fill, trobat al Piverd de Palafrugell.
