El dolor de l’home i de les coses, de Costas Cariotakis.
Gràcies a la biblioteca municipal de Llíria acaba de descobrir un poeta grec d’inicis de segle contemporani de Kavafis i la lectura ha valgut la pena:
Al youtube podreu trobar alguns del seus poemes musicats per músics grecs.
DON QUIXOTS
Els Don Quixots marxen avant i veuen fins a la punta
de la llança, on van penjar, com a senyera, la Idea.
Visionaris curts de vista, no tenen una llàgrima
per rebre com les persones cada grolleria injúria.
Entropessen amb la Lògica i amb els bastons dels altres,
s’arrosseguen al bell mig del camí ridículament apallissats.
Sanxo fa: “No t’ho deia?”, però ells romanen
dignes dels grans propòsits i: “Sanxo, el meu cavall!”
I així ho vol Cervantes…Jo els he vistos,
en una Vida cruel, cavallers de Somni,
fer peu a terra porugament i, respirant amargura,
amb ulls humits, renunciant a les Quimeres primeres.
Els he vistos tornar arrere -folls, bells
reis que batallaren per un regne inexistent-
i en sentir que brolla burleta com porpra,
mostrar al sol la vana ferida oberta!