El compromís de Casp, de Ferran Soldevila.
Continuem confinats i com no tic cap novetat, continue rellegint els llibres de història que tinc per casa. Ara si que seguisc cronològicament a l’anterior i toca aquesta replica que Ferran Soldevila fa al seu venerat mestre Ramon Menéndez Pidal i la seua visió unionista (diríem ara) dels fets ocorreguts des de la mort de Martí l’Humà fins al Compromís de Casp, i el canvi de dinastia a la Corona d’Aragó.
Capítol a capítol va desmuntant totes les interpretacions de Menéndez Pidal i demostra que de “autodeterminación de un pueblo” no hi havia res, que era un clar complot ordit entre uns quants (començant pel Papa de Peníscola) per donar la corona a Ferran d’Antequera en contra de Frederic, el net del rei, i sobretot de Jaume d’Urgell.
Personalment, m’agradaria, i després d’haver passat les festes de Sant Vicent, que molts valencians que l’estimen tant, sàpiguen quin paper va fer el “sant” en aquest afer; potser no l’adorarien tant.
Per cert, he llegit que al 2009 varen trobar l’original desaparegut de l’acta on Martí l’Humà fa les seues darreres declaracions, que molts consideraven desapareguda, i així pretenen demostrar la veracitat d’aquestes declaracions i així afavorir la versió Antequerista. Jo pense totalment el contrari,tots els fets previs i la pregunta totalment tendenciosa que es fa a un moribund, que només pot contestar amb un monosíl·lab, el famós Hoc, encara refermen més, en la meua opinió, la conspiració que hi havia al voltant del rei, per evitar que Jaume d’Urgell pogués exercir de rei, ja que era Governador general dels Regnes.