El barri de la plata, de Julià Guillamon.
A inicis del segle XX va haver-hi una immigració molt forta de valencians cap a Barcelona i voltants en cerca de feina i d’una millora en la qualitat de vida. Abans que les immigracions més famoses de murcians o andalusos, molts valencians de les terres d’interior ja havien anat a treballar i viure allà, fins a punt que en 1930 un de cada deu habitants empadronats a Barcelona era valencià. Mols anaren a viure al Poblenou, més concretament al barri de la Plata. L’efecte crida va funcionar.
Aquest llibre narra l’experiència de la família de l’autor, un família on la part de pare venia de Toga, per tant castellanoparlant i la de la mare del barri de Gràcia: el seus bons moments i el moments amargs ( “Rodoreda va subestimar la fascinació que poden exercir sobre les bones noies els pintes del barri”) i la lluitar per poder mantenir la família durant els anys del franquisme i transició. Tot això amb la ciutat de Barcelona de fons i més concretament un dels barris menys literaris que els darrers anys es va fer més conegut gràcies a una sèrie de tv3.
“Josep Pla va dir un cop que no s’havia escrit encara un drama sobre una família bilingüe. El llibre que va imaginar Pla és El barri de la Plata.” Amadeu Cuito.