Entre el Túria i el Ridaura

el bloc de vicent

Divina Comèdia. Música i cinema: Kieslowski i Preisner.

O voi che siete in piccioletta barca,

desiderosi d’ascoltar, seguiti

dietro al mio legno che cantando varca,

non vi mettete in pelago, ché forse,

perdendo me, rimarreste smarriti.

L’acqua ch’io prendo già mai non si corse;

Minerva spira, e conducemi Appollo,

e nove Muse mi dimostran l’Orse.

Divina Comèdia, Dante Alighieri. (Trad: Joan Francesc Mira)

Els qui, només per desig d’escoltar,
heu seguit en una petita barca
el meu vaixell que navega cantant,
torneu ara a les platges d’on veníeu:
no entreu en alta mar perquè, potser,
si em perdíeu, perdreu també el camí.
Jo entre en aigües que no ha solcat ningú;
Minerva bufa, em condueix Apol·lo,
i nou muses m’assenyalen les Ósses.

L’inici del segon cant del cel va ser musicat pel compositor Zbigniew Preisner per al pel·lícula de Krzysatof Kieslowski, “La doble vida de Verònica”. La primera Verònica (Weronika) mor mentre interpreta aquesta composició, que al film apareix com d’un compositor fictici, Van den Budenmayer. Segur que Weronika va anar directament al cel, després de morir d’aquesta manera i advertir a  Vèronique ( la segona Verònica) del que a ella li podia passar.

Publicat dins de cinema | Deixa un comentari

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.