De fora vingueren, de Matthew Tree.
A Matthew Tree el coneixia per la seua faceta de periodista en diferents mitjans de comunicació i sobretot per dos assajos que havia publicat fa anys, un contra la monarquia i l’altre contra les religions. Aquesta vegada he descobert la seua faceta de novel·lista amb aquesta novel·la, que originalment no l’ha escrita en català, sinó en la seua llengua materna, l’anglès, i que ha estat recentment traduïda a la nostra llengua. En ella, i amb l’excusa d’un estrany assentament vacacional il·legal d’un grup de negres en una petita badia de l’illa de Wight, l’autor ens destapa el racisme i la xenofòbia (o por al que és diferent i al canvi) ocult en molts llocs rurals d’Anglaterra, que posteriorment han eixit més a la llum pública degut al resultats del referèndum del Brexit anglès. La novel·la està narrada alternativament per quatre personatges però sense perdre linealitat temporal (només un poc al flaix-bac final) i així et va mostrant els diferents graus de racisme de cada personatge de la narració, des del més descarat fins al que està més amagat. L’autor ens va comentar a la presentació que l’ambientació de la novel·la als anys setanta era necessària per dues raons: actualment, amb els mitjans que hi han seria pràcticament impossible aïllar un poble com es descriu a la narració i a més ell era un adolescent anglès en aquella època.