Davant la cadira elèctrica: Sacco i Vanzetti, de John Dos Passos
Em sembla que no tinc gaires coses a dir d’aquest llibre escrit per l’escriptor americà un poc abans de l’execució a la cadira elèctrica d’aquests dos anarquistes italians, innocents del crim del qual estaven acusats. Només en adonar-se’n del paral·lelisme amb la situació actual de la justícia espanyola i la seua policia ja hi ha prou per saber que ens està contant l’autor en aquest relat. La sort que tenim ara, és que ací no hi ha cadira elèctrica com si que hi havia a Massachusetts als anys 20 del segle passat.
No anaven molt equivocats Ben Hecht i Charles MacArthur quan varen escriure aquest diàleg per a The Front Page per denunciar la paranoia que patien molts americans en aquells anys contra els comunistes o qualsevol que pensara un poc diferent a la bona societat de l’època:
Xèrif: No ho enteneu? Els comunistes ho estan envaint tot. Surten de les clavegueres com a rates, grimpen pel pal de la bandera i estan rosegant les nostres barres i estrelles.
Walter: Algú té una camisa de força.