Darrera les barricades, de John Langdon-Davies. Proclama final.
Publicat el 12 de setembre de 2012 per vicent montesinos

Doncs ja tenim aquí la pregunta: com afecta tot això a un anglès normal i corrent?
Comença el darrer capítol fent aquesta pregunta sobre tot el que ha descrit al llarg del llibre i després d’exposar el seus arguments acaba:
….Quant ens adonem que també aquí, a Anglaterra, hi ha aquells que desitgen que aquesta nova edat fosca arribi aquí, la tragèdia espanyola esdevé un tragèdia humana, i la batalla que s’esta lliurant, no és tan sols seva, sinò tambè la nostra. Mirem humilment els pobres espanyols, republicans, comunistes, sindicalistes, anarquistes, que estan lluitant amb les mans nues i plens d’horror per impedir que s’apagui la llum. Ens adrecem amb ràbia a tots els que, a Anglaterra, voldrien que aquesta llum s’estingís, i criem les paraules a les quals Espanya ha donat un nou sentit: “No passaran”.
Publicat dins de el meu país | Deixa un comentari