Entre el Túria i el Ridaura

“Damnatio memoriae és una denominació moderna donada a la condemna oficial d’un emperador romà pel senat romà, mentre que el contrari era l’apoteosi (apotheosis).”
Hui, per completar la jornada d’ahir tocava visitar les restes de la guerra civil distribuïdes pel terme de Llíria. Sembla ser que entre la línia immediata, Puig Cara-sols i la intermèdia hi havia una línia que anava per la rambla primera de Llíria i la carretera d’Olocau a Bétera, unint-se per aquest extrem amb una línia que hi ha a La Pobla de Vallbona i per l’altre amb les instal·lacions de les Rodanes de Vilamarxant, per cobrir la possible arribada dels feixistes per Altura, Olocau, o per Les Alcubles, on també hi havia un aeròdrom com el de Llíria. A més aquestes instal·lacions també protegien el dit aeròdrom i la ciutat.
Totes aquestes línies fetes fora de la ciutat per evitar que el front arribés fins a les portes d’aquestes varen fer bé el seu propòsit, sobretot la XYZ que anava per la serra d’Espadà fins a Terol des d’Almenara. Varen vèncer l’ofensiva feixista per entrar a València (la propaganda feixista deia que ho farien en una setmana i varen trobar-se amb una altra realitat), ja que el poble valencià es va mobilitzar i va construir totes aquestes instal·lacions que varen permetre derrotar a l’exercit feixista (ells com sempre, diuen que va ser un empat), i així poder permetre la fracassada ofensiva de l’Ebre, la darrera oportunitat de la República d’arribar a un final digne que Franco no va voler mai, com va demostrar després durant 40 anys.
Totes aquestes restes s’estan netejant, per poder recuperar i recordar el que va passar. Per desemmascarar la versió oficial que ens han donar fins ara. Acabar amb aquesta Damnatio memoriae amb que els governs feixistes han condemnat al poble valencià i a la resta del Països Catalans.