Entre el Túria i el Ridaura

el bloc de vicent

Crist es va aturar a Eboli, de Carlo Levi. Guerra d’Abissínia.

“Aquesta guerra no interessava als pagesos. La ràdio retronava, i a totes les hores de classe que don Luigino no passava al balcó fumant, les esmerçava fent discursos als nois amb un veu altíssima (se’l sentia de tot arreu) i fent-los cantar “Facceta nera, bella abissina”, i explicava a tothom, a la plaça que Marconi havia descobert uns raigs secrets i que aviat tota la flota anglesa volaria pels aires…………………….Però ai! els dos mestres parlaven massa de la grandesa de Roma perquè els pagesos es poguessin empassar tota la resta. Brandaven els caps desconfiats, silenciosos i resignats. Els de Roma volien fer guerra, i els la farien fer a ells.”

Als pagesos del pobre sud italià tant els feia la guerra d’Abissínia. Ells sempre eixien perdent. Era cosa dels del nord, de Roma, aquesta que sempre s’oblida d’ells. A més, això feia que una de les seus fonts d’ingressos, els dòlars americans de l’emigració americana, cada vegada s’allunyaren més. I si el govern de Roma tenia diners per fer la guerra a l’Àfrica, perquè no l’usava invertint en les infraestructures que necessitaven les províncies del sud? I així des de sempre, italians de segona.


Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.