Entre el Túria i el Ridaura

el bloc de vicent

Cor pirinenc, de Lluís Calvo.

El món va començar amb tres paraules:
llum, Pirineu i camí. Sèiem tots dos
en un vell bar de Prada, ran del vespre,
tot contemplant les neus del Canigó.

…………………………………………………….

I així ens fem fills de la divisa eterna:
llum, Pirineu i camí. Diguem-la en rims
i que s’enlairi el vol: alta i fraterna.
Per sempre, al cor, ressonaran els cims.
Així comença i així acaba aquest viatge en vers des de la base de l’Aneto fins al cap de Creus. Dos amics fan la travessa de la serralada pirinenca en la seus part catalana relatada per un tercer amic en vers com als vells poemes de la nostra renaixença, explicant a més del llocs pels que passen, les personalitats i anhels dels protagonistes.
Potser jo no entendré molt de mètrica, altres saben més que jo i el poden crítica. Jo em quede amb la cara muntanyenca del llarg poema (més de sis mil versos): els llocs, lles descripcions,els canvis al llarga del temps i les reaccions dels protagonistes a cada moment. I evidentment no puc ser gens parcial, ja que he estat en molts dels llocs descrits, o prop d’ells. He gaudit de la narració com a senderista i amant del Pirineu i recordat la lectura d’altres llibres relacionats amb el tema pirinenc. Al final de llibre hi ha un epíleg sobre el que anomenaríem literatura pirinenca.
També cal destacar que amb l’excusa de les aficions dels dos protagonistes, l’autor ens mostra els diferents parlars de la zona i la diversitat animal i vegetal d’ella: un sembla filòleg i l’altre botànic.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.