Entre el Túria i el Ridaura

El Dropo:
….Era un dropo de naixement i fins al moll de l’os, que s’havia criat mandrosament durant la temporada que es crien els dropos, que a la terra dels dropos, bastant per sota de la línea Mason-Dixon, dura tot l’any.
…….Però Jim era alt i prim i caminava doblegat endavant de tant inclinar-se sobre les taules de billar, i era allò que al nord igualitari en dirien un desvagat.
……..
-Un moment – va exclamar en Jim, neguitós- Pobre de tu que em presentis cap noia i després em deixis sol perquè balli!
…
– Perquè si no em jures que no ho faràs -va continuar en Jim, exaltat- baixo ara mateix del cotxe i me’n torno caminant a Jackon street.

Tot un personatge el d’aquest primer conte del recull titulat Contes de l’era del Jazz de F. Scott Fitzgerald (més conegut per El gran Gatsby). També hi ha un altra conte, dut a la pantalla gran recentment, El curiós cas d’en Benjamin Button, i d’altres més que m’han agradat, com el de El diamant que tenia la mida del Ritz i Oh, bruixa pel roja. Però reconec que alguns no m’han agradat o no he arribat a entendre-los. Alguns dels contes, crec que són adaptables a la pantalla gran.
Contes de l’era del Jazz (Edicions 62), de F. Scott Fitzgerald