Consells sobre política, de Plutarc.
Publicat el 11 de gener de 2012 per vicent montesinos
Plutarc escriu aquests consells per a un jove que es vol dedicar a la vida política. Fa un llistat de consells per al seu deixeble, amanits amb molts exemples. Ara, crec que tot queda ben resumit en les anti-virtuts que la traductora, Montserrat Nogueras, explica en el pròleg i que semblen encara ben actuals:
– La philonikía, o gust malaltís per la competició que acaba degradant la vida política i encetant un espiral de confrontacions que no porten a res. Valen per alguna cosa els debats actuals al congrès o al parlament?, si hi ha un fèrria disciplina de partit? Actualment, sembla que els partits nomès es preparen per guanyar eleccions rera eleccions, i no a representar al votant. I a veure qui la diu més grossa, en una cursa cap a un populisme que hauria de deixar-se de banda.
– La philokérdeia, o afany de riqueses. Segons Plutarc, qui roba diners públic es fa culpable de tots els crims possibles. Nomès cal seguir la premsa últimament per veure que en dos mil anys la cosa ha canviat poc.
-La philotimía, o recerca d’honors, que ens remet a l’intercanvis de gestos, donacions entre els que manen i el poble: convits públic, espectacles, donacions a la comunitat,… I el poble respon a aquestes donacions amb distincions honorífiques. Avui en dia, podrien ser “Grandes eventos”, loteries de Nadal, sopars de jubilats a càrrec de l’erari públic, …… a canvi del vot, és clar. “Pa i circ”, deien a l’antiga Roma.
– La philonikía, o gust malaltís per la competició que acaba degradant la vida política i encetant un espiral de confrontacions que no porten a res. Valen per alguna cosa els debats actuals al congrès o al parlament?, si hi ha un fèrria disciplina de partit? Actualment, sembla que els partits nomès es preparen per guanyar eleccions rera eleccions, i no a representar al votant. I a veure qui la diu més grossa, en una cursa cap a un populisme que hauria de deixar-se de banda.
– La philokérdeia, o afany de riqueses. Segons Plutarc, qui roba diners públic es fa culpable de tots els crims possibles. Nomès cal seguir la premsa últimament per veure que en dos mil anys la cosa ha canviat poc.
-La philotimía, o recerca d’honors, que ens remet a l’intercanvis de gestos, donacions entre els que manen i el poble: convits públic, espectacles, donacions a la comunitat,… I el poble respon a aquestes donacions amb distincions honorífiques. Avui en dia, podrien ser “Grandes eventos”, loteries de Nadal, sopars de jubilats a càrrec de l’erari públic, …… a canvi del vot, és clar. “Pa i circ”, deien a l’antiga Roma.
Res, que sembla que Plutarc, que va escriure aquest tractat a inicis del segle II dC, es podria considerar ben actual i en aquestes terres de la Tarraconense que el coneixia (supose?) més encara.
Nota: demane disculpes a Montserrat Nogueras, ja que li he plagiat prou el pròleg i he utilitzat gran part de les seves paraules.
Publicat dins de política | Deixa un comentari