Congo, d’Éric Vuillard
Llavors, la “ma tallada” es va convertir en la llei; la mutilació, en un costum. S’ha dit algun cop que Fiévez havia estat per a Conrad el model de Kurtz. Però Fiévez, l’autèntic, és molt pitjor. Fiévez està més enllà de tots els Kurtz, de tots els tirans i de tots els bojos literaris.”
Potser després de llegir aquest curt però intens llibre del francès Éric Vuillard es pot entendre millor El cor de les tenebres de Conrad. O potser és una impressió meua. Però el que queda clar al llibre és la hipocresia del les potències europees que es varen reunir a Berlín, acomboiats per Canceller Bismark, per repartir-se el continent africà. Això sí, sense preguntar primer als africans. I sobretot com varen deixar fer l’assassí Leopold II , rei del belgues, el que va fer al Congo, que no era cap colònia a l’ús de l’època, sinó un propietat privada del rei.
El llibre comença amb la comèdia de Berlín (d’on els EUA es varen retirar) i va avançant amb el cas del Congo i les salvatjades allà comeses per rei dels belgues i els seus col·laboradors imprescindibles als que el llibre posa nom i cognoms: Stanley, Lemaire, Fiévez , Goffinet,……
Per cert, la darrera pel·lícula que he vist sobre el personatge de Tarzan toca de reüll el tema de l’explotació del Congo per part del rei Leopold, centralitzant aquesta en el personatge que interpreta Christoph Waltz, i la denúnica de la situació pel periodista americà George Washington Williams, interpretat per Samuel L. Jackson.