Castells a l’aire,de Dolors Garcia i Cornellà.
Aquesta és una bonica biografia novel·lada de la vida de l’autora de Frankenstein, un vida digna de novel·la i potser en consonància al moviment artístic al qual pertanyia tant ella, com els seu marit o altres personatges com Lord Byron: vida bohèmia, amor lliure i trencament amb l’estricta moral de l’època. Però la veritat és que una vegada acabada te n’adones, que potser alguns d’ells, no tots, si que podien dur aquest ritme de vida sense cap treball que els fes perdre el temps, ja que venien de famílies riques i sempre tenien un coixí financer que els permetia llegir, escriure, viatjar i altres plaers que la classe obrera anglesa ( o la mitjana) no es podrien permetre. En tota la novel·la només es parla d’una feina d’institutriu d’una de les protagonistes i perquè ja no tenia més remei. Els altres, a viure i a escriure, i tenint tot els temps del món (tret de tenir cura dels fills)i també capacitat, és clar, es pot tenir temps per escriure grans poemes i novel·les com la va escriure la nostra protagonista, Mary Shelley i el seu modern Prometeu.
En alguns moments vaig recordar la pel·lícula “Remando al viento” de Gonzalo Suarez, amb un jove Hugh Grant fent de Lord Byron.