Entre el Túria i el Ridaura

Volgué passar lo Ròse una vesprada.
de sobte revingué la rierada,
falleix la terra a son fogós cavall
que sota l’esperó s’adreça i gira,
enllà al genet d’una sacsada tira
i amb ell a cabussons va riu avall.

Cercant lo poltro, que amb la mort baralla,
braceja agonitzant, lluita i badalla,
son arnés esfontsant-lo cada punt.
un hora aprés,en la fatal ribera,
d’un salze de verdosa cabellera
dormia a l’ombra el meu senyor difunt!-

Aquesta és la descripció que fa Verdaguer de la mort del comte Tallaferro a les aigües del riu Ròse. El més curiós, és que aquest riu tambè és l’autor de la mort d’un dels pretendents de la protagonista del poema “Mireia” de Frederic Mistral:

         -No sé nedar! Això és terrible!
         Salveu la barca! -No és possible!
Abans d’un girar d’ull la nau s’enfonsarà.
         Mes, de la riba on s’evapora
         la processó esfereïdora,
         ja els morts la corda salvadora
ens llancen – I en el Rose la barca s’enfonsa