Canigó Blues, de Carles Sarrat.
El cantant del grup català Blues del Picolat ens sorprèn amb aquest novel·la amb una història contada a tres veus. Les tres veus d’uns amics que esperen la mort prematura d’un quart amic que ja no pot aguantar més els tractaments per mantenir-lo en vida, però sense poder viure aquesta com havia fet fins aleshores. Aquestes veus ens narren el final d’aquesta espera amb els seues diferents versions però, a mateix temps, ens fan una descripció de com va canviant la societat nord catalana durant la segona meitat del segle passat i el que portem d’aquest: el ràpid procés de afrancesament de les generacions posteriors a les guerres mundials i la perduda de la catalanitat o la transformació del paisatge, d’un món rural a un més dedicat al turisme per a la gent del nord, que accelera aquesta perduda de catalanitat.
Per cert, la portada del llibre m’ha recordat una imatge de quan vaig baixar del cim del Canigó allà cap al 2015:
