Arrelada a la vida, de Marisol Moll
“M’agraden les coses senzilles.
Veure l’aurora ressorgir a l’horitzó.
A l’Albufera em sent viva.
Llambreig d’ocàs
Mascletada de colors.”
Marisol Moll.
Per què a vegades hi ha poetes que es compliquen tan la vida amb metàfores que sembla que només entenguin ells? de tan estranyes o personals que són? En matemàtiques faria el paral·lelisme amb els problemes que es resolen per una idea feliç que potser només sap l’autor del problema. Doncs Marisol Moll fuig de la complexitat i ens regala una col·lecció de poemes que ens faran gaudir una bona estona amb aquesta poemes tan personals on es va contant algunes circumstàncies de la seua vida i com han influït en ella.
Quan una coneguda debuta en el món de la literatura sempre te n’alegres, però si el resultat és com aquest llibre, te n’alegres doblement. Com també te n’alegres per la valentia de Manel Arcos per publicar-lo a la seua editorial, Edicions del sud.
