Entre el Túria i el Ridaura

el bloc de vicent

Ara que estem junts, de Roc Casagran.

Ara que som junts
diré el que tu i jo sabem
i que sovint oblidem:

Hem vist la por
ser llei per a tots.
Hem vist la sang
-que sols fa sang-
ser llei del món.
………………….
No, aquesta no. Aquesta és de Raimon. És aquesta:
Ara que estem junts, encara,
i que et puc sentir l’olor
i el somriure de la pell
protegint-me de la por,
……
Petites confusions a part, aquesta és una bonica novel·la de l’autor de L’amor fora de mapa. Una visió de l’exili republicà diferent, la visió que té un nen que ha de fer-se gran abans d’hora. Un xiquet que és pensa que és un animal, un salvatge en oposició al seu bessó, més sensible, culte, però més dèbil, però que al llarg de la narració anirà descobrint que no és així, que les persones no són o blanc o negre, que tenen matisos, i ell no se n’escapa.

La confusió inicial tampoc és cap confusió. El relat dels fets al camp d’Argelers, amb molts tocs d’humor negre, també ens recorda les coses a les que hem de dir un NO Raimonesc ben gran, com els fets d’aquests dies al nostre maltractat país.


Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.