Alejandria, de E.M. Forster.
Després de la seua estància a la ciutat d’Alexandria, l’autor anglès publica una guia de la ciutat. Però no una guia qualsevol, una guia de la ciutat que potser el pas del temps l’ha deixat ja antiquada al que es refereix a les dades i a les descripcions, però sense deixar de perdre el seu valor literari. Una guia personal, ella qual l’autor deixa per escrit les seues sensacions i les seues opinions. Potser és això el que està intentant fer els darrers anys l’editorial Pòrtic amb els seues “petites guies”, amb autora com Joan Daniel Bezsonoff o Adrià Pujol?
La guia té clarament dues parts. La primera i per mi la més interessant, és la història de la ciutat fins a finals del segle XIX. Crec que és en aquesta part on l’autor es llueix més. La segona, ja no tant interessant, seria la guia de la ciutat en aquella època. I és per això que baixa l’interès,i no per la qualitat literària, ja que la ciutat ha canviat des dels anys vint,com ja està advertit a les notes al final del llibre. Aquest també acaba amb un sèrie d’apèndix per explicar millor algunes parts de la guia.
Diuen que gràcies a aquest llibre i al seu autor, occident va conèixer al poeta Kavafis.Si és cert, crec que cal agrair-ho, sobretot els amants de música de Lluís Llach.
Cal destacar les explicacions sobre les diferents religions i corrents dins d’aquestes que hi ha al llibre. Personalment encara no entenc la raó d’aquestes discussions teològiques i el mal que han fet al llarg de la història. Discussions i lluites sobre la manera d’entendre coses que no existeixen. Puc arribar a entendre que en aquella època s’arribaren a matar per opinar sobre si Crist tenia una o dues substancies, una o dues voluntats, el que no entenc és que en ple segle XXI encara hi haja gent discutint sobre el aquest absurd tema.
“La era de la investigación había tocado a su fin y acababa de empezar la era de la autoridad, y vale la pena tomar nota de que el declive de la ciencia en Alejandria coincide exactamente con la ascensión del cristianismo.”