Adeu, Martha; d’Ingke Brodersen. Tenen futur els llibres o anem al caos?
“Què podem esperar? El llibre com a producte de nínxol? Per a uns quants? La mort de les llibreries? A les meues nebodes i nebots els encanta llegir, però els és igual que els textos els hagin escrit chatbots i autors vius. Demanen per Amazon i anar a la llibreria els fa mandra. El fet que per amí les bones llibreries, com els bons cafès, siguin una part indispensable de la qualitat de vida, que consideri els chatbots superflus , a més de socialment i culturalment esgarrifosos, i Amazon una zona prohibida, ho troben antiquat, d’una altra època.
I no són, ni molts menys, els únics. Les biblioteques ja no volen els meus llibres, quan de tant en tant faig lloc per a altres de nous. Només puc portar-ne petites quantitats a Oxfam o alguna llibreria de vell. Els més joves de la meua família es queixen sovint que els llibres que els regalo no són precisament apassionants. Dels llibres que deixem exposats al nostre vestíbul només en surten novel·les policíaques i divertides històries de wellness, els altres acaben a la paperera.
Aleshores, quan tenia disset anys, mai no ho hauria cregut possible; amb prou feines podia esperar les novetats editorials de la primavera i la tardor. Avui m’adono que els llibres ja no tenen sentit per a cada vegada més gent……..”
Aquest reflexió a més està dins del capítol on narra la guerra dels nazis contra els llibres, la destrucció de la biblioteca de Sarajevo o el final de la pel·lícula de François Truffaut Fahrenheit 451.
