“Ací s’acaba tot”, de Josep Piera. Algunes cosetes
Continue amb l’aventura siciliana de Josep Piera, però ara he canviat el camp de Llíria per l’Empordà. Millor això, que no contar-la, com ell, des del llit d’un hospital.
Com no podia ser d’altra manera, parla de les relacions del nostre país amb l’illa:
A Trapani –o Tràpena, segons Muntaner- el 30 d’agost de 1282 desembarca Pere el Gran a fer-se càrrec, en tant que espòs de Constança de Sicília, del tron perdut dels Suabis. Per aquells mateixos dies, a la resta de l’illa, havia esclatat el famós Vespro. Així va començar el nostre llarg domini sobre “la dolça Sicília”, com l’havien cantada els poetes àrabs. També la reina Constança “amava la cultura àrab”, segons l’autor d’aquest llibre, i acostumava a rodejar-se d’escriptors musulmans d’origen ibèric que li cantaven precioses composicions amb les quals gaudir dels joves jardins dels cossos, de les fràgils imatges sonores com cànters de vidre replets de vi roig.
Mes endavant dona més apunts sobre el tema, a més de parlar de la diferencia entre la relació de l’illa amb els castellans (Borbons) i els catalans (Corona d’Aragó).
Però no són tot flors i violes i també comenta alguna decepció:
I em vaig alçar d’aquella confortable terrassa per anar a buscar el goig nocturn de les ruïnes hel·lèniques. Però en compte de trobar-me aquells temples il·luminats per la fosca claredat de la lluna, me’ls vaig veure espectralment encesos d’un ocre elèctric que eixia d’uns potents focus camuflats entre les pedres sagrades. Era com una decoració de cartó-pedra en pla tecnicolor hollywoodià o, millor, una falla valenciana a punt de l’holocaust de les flames.
La lluna, decebuda, em somreia amb la cara resignada d’un pallasso.
Jo crec que també haguera opinat el mateix que ell. Potser algunes vegades, algunes autoritats per potenciar més el turisme, causen l’efecte advers.
I finalment, una picada d’ull al cinema (o a una cançó, no ho tinc clar):
Vaig evocar la tèrbola atmosfera que canta Tatuaje, amb un mariner borratxo, ros, de cabells com cervesa i espatles al gust de Fassbinder
.