Dos amics de vint anys, de Sebastià Alzamora.

Després de la gran sorpresa que ha estat Reis del món, recupere una novel·la més antiga de Sebastià Alzamora en la que també confronta dos personatges reals a la ficció, els poetes Salvador Espriu i Bartomeu Rosselló-Pòrcel a l’època en que es varen conèixer a la Barcelona republicana fins a la mort del poeta mallorquí degut a la tuberculosi que va patir durant la guerra. Evidentment aquest personatge tenen més punts en comú i més contacte que no pas el duet Mascaró-March de la darrera novel·la, però m’ha fet pensar en un cert paral·lelisme entre les dues obres, molt més desenvolupat a la darrera.
Personalment em fa pensar que haguera pogut passar si els feixistes no hagueren fet el colp d’estat. La República ja feia els seus Erasmus de l’època (creuer pedagògic) i malgrat els entrebancs, intentava millorar el país. On estaríem ara sense el retard dels 40 anys de dictadura feixista?

Aquesta entrada ha esta publicada en Literatura. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent.