Els almogàvers, de Jep Pascot.

Amb aquest acabe les relectures de confinament. La història de l’aventura catalana a Orient amb els seus clars i les seues ombres (però considerades coses normals en aquella època). Es nota que l’autor és militar, ja que reserva un capítol final a parlar de les tàctiques de guerra dels almogàvers i el seu ús de la infanteria, tant desprestigiada en aquella època de cavallers. Tampoc recordava que l’autor havia estat ministre francès del regim de Vichy, jugador de l’USAP, i sembla que totalment contrari a la professionalització de l’esport i sobretot del rugbi a XIII. En acabar la guerra va ser jutjat i condemnat a l’exili, però sembla que va demostrar que havia col·laborat amb la resistència i la condemna va ser anul·lada. Crec que tots aquest fets es noten en la manera de narrar l’aventura dels almogàvers.Va nàixer a Portvendres, però el llibre el va escriure en francès.

Aquesta entrada ha esta publicada en el meu país, política. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

*