Emma, de Jane Austen

Potser alguns consideren aquesta una novel·la romàntica, que ho és, però també es una descripció ben acurada de l’altar societat anglesa de la seua època. Potser no és una crítica contundent d’aquest situació, però la seua pròpia descripció ja és prou per entendre la mentalitat classista i racista de l’època (episodi del gitanos). Potser té algun toc feminista, en els intents de la protagonista per ser lliure i no cedir al primer que vinga a demanar-li en matrimoni, però al final tots acaben casant-se i potser ell no vol al principi ja que està a càrrec d’un pare prou hipocondríac. Per alta banda si que es mostra, però sense atacar-ho, molt quin és el paper que tenia la dona en aquella inici de segle XIX i en algun passatge la protagonista semble voler-ho evitar per al seu futur.
Per cert, aquesta gent no treballava mai?

Aquesta entrada ha esta publicada en Literatura. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent.