“La mosca. Assetjament a les aules.”, de Gemma Pasqual i Escrivà.

Un poema de Joan Brossa dona inici a aquesta dura història sobre l’assetjament a les aules als instituts. Dura, però podria ser d’alguna altra manera per a que el públic al qual va dirigida es prenga seriosament aquest problema que actualment, i degut a les noves tecnologies, s’ha generalitzat massa?
Una mala experiència fa canviar de centre a la protagonista, però sembla que els mateixos problemes la tornaran a assetjar novament. Els somnis que té i les converses amb una amic, en van descobrint que els protagonistes no son personatges purs, tenen els seus grisos o contradiccions, que s’aniran descobrint a llarg de la narració.
El llibre conté moltes referències a El senyor de les mosques, de William Golding, llibre on es posa al límit a un xiquets i on es desferma una violència que ningú espera en aquests. Potser és el que passa actualment, que no ens podem creure que uns nens arriben a tal extrem i ho volem negar? (el vaig llegir fa molts anys i a l’inici em va recordar el Dos anys de vacances, de Jules Verne, però el desenvolupament posterior no té res a vore.)
El llibre acaba amb un consell per evitar aquesta problemàtica social que s’hauria d’intentar evitar, i la millor solució, crec que és una bona educació, tant a escola,som sobretot,a casa i la resta de la societat.

Aquesta entrada ha esta publicada en educació, Literatura. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

*