No sabràs el teu nom, de Vicent Usó.
Colpidora història basada en un dels fets més repugnants del feixisme que en va tocar patir en aquest país: el robatori de nadons per fer negoci amb les adopcions. Negoci que sembla que tenia butlla entre les autoritats franquistes. Però més que amb la història del mare a la que li roben el fill, la del mateix fill i els personatges que els envolten, el que més colpeix, en la meua opinió, és el franquisme o nacionalcatolicisme de fons. Com aquest influeix a la vida, les reaccions i el caràcter dels personatges: els pares i familiars de Carmeta, preocupats pel que diran, un mili que lleva anys de vida al pare de la criatura, la hipocresia de les classes benestants al València, la fam i la misèria que fa una persona cerque tenir ma d’obra barata enlloc de fill i les conseqüències que això tindrà la personalitat del nen robat, i moltes sensacions més que tens en llegir la novel·la.
Més d’alguns que tant enyoren darrerament el feixisme franquista haurien de saber més sobres aquest tema. Potser aquesta història és una ficció, però recordem que sempre la realitat la supera.