L’anell del pescador, de Silvestre Vilaplana.

Vaig agafar aquesta novel·la del departament de català de l’institut per llegir-la i no m’ha decebut. Un entramat policíac al voltant de la mort i conseqüent elecció d’un nou Papa, tot conduït per l’estranya desaparició de l’anell del pescador, l’anell que simbolitza el poder papal i els seus orígens. La narració està composta per dues històries paral·leles que transcorren en èpoques diferents, però amb punts comuns com són l’anyell i la lluita pel poder papal sense cap escrúpol a l’hora d’utilitzar la violència o l’assassinat. Aquests dos fils narratius tindran un sorprenent punt de contacte final per tancar les investigacions que porta a terme el protagonista, un ex-policia reconvertit en sacerdot i que treballa per la versió moderna de la inquisició.
Abans d’aquest llibre havia llegit un altre llibre del mateix autor, Els dimonis de Pandora, més pensat cap al públic juvenil, i això és nota. Ara, també potser és una opinió massa personal, ja que, pel meu gust, quan ixen dimonis i éssers ficticis que tenen tanta importància a la trama, aquesta em deixa d’atreure. Preferisc més realisme i no solucions sobrenaturals.

Aquesta entrada ha esta publicada en Literatura. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

*