Guillem, de Núria Cadenes,
Moltes vegades haureu escoltat això de que la realitat supera la ficció, i això és el que podria aplicar-se aquest llibre que ha escrit la periodista Núria Cadenes sobres l’assassinat de Guillem Agulló a Montanejos a l’any 1993. A partir dels relats judicials (només traduïts al català), retalls de premsa de l’època i testimonis de diferents persones i en petits fragments, distribuïts en sis capítols i un epíleg, ens descriu els desagradables fets d’aquell mes d’abril, i les seues conseqüències posteriors per la família i la societat valenciana. Com s’intenta tapar, gràcies a una premsa infecta (que encara continua igual) la faceta política dels fets intentant fer-los passar per una baralla entre joves exaltats. Curiós que anys després en Altsasu volen fer totalment el contrari, sembla que depèn que faça un cosa, el tractament és diferent i a gust dels consumidors de sempre.
Hauríem de preguntar-nos com és que després de tants anys, l’extrema dreta encara té butlla a València per fer el que li vinga de gust com s’ha demostrat els darrers anys, o com fa unes poques setmanes varem tenir la desgràcia de comprovar-ho a Riba-roja de Túria. Com és que durant els anys que manava el PP a la Generalitat semblaven adormits i ara fan uns anys han despertat. Com és que encara hi ha clubs de futbol que emparen a aquesta gent (crec que per ara només Barça -amb Joan Laporta- i València CF han fet alguna cosa al respecte). Com és que la premsa, sobretot a la televisió, blanqueja a aquesta gent i ens vol fer passar la intolerància com a una opció ideològica com qualsevol altra. I el que crec que és pitjor, quina educació o capacitat crítica té la gent que es traga tot aquest emblanquiment i que després vota. I moltes més preguntes,………..
