La sega, de Martí Domínguez.
Una gran novel·la sobre els maquis que varen intentar continuar la lluita antifranquista a la muntanya, confiant amb el que mai va passar, que els aliats decidiren treure Franco del mig i recuperar la República. Res d’això va passar, si a la traïció del aliats, ajuntem el cansament i la por del poble i la divisió dins de la resistència antifranquista, el moviment estava destinat al fracàs. I entremig dels maquis, i de la guàrdia incivil, els que més patiren els enfrontaments, els masovers de zona agafats entre dos focs. Aquest fet, sumat a la duresa de la vida a la muntanya, fa que molts abandonen el mas i emigren cap a la ciutat, lluny del conflicte i les seus conseqüències i poder començar una vida nova des de zero, moltes vegades.
A la novel·la no diu en quina zona està ambientada, però pels noms d’alguns llocs es fàcil deduir que es pels voltants del Penyagolosa, el gram cim dels valencians. Martí fa bones descripcions, com a científic que és, del paisatge i dels éssers que hi habiten. Com he pujat ja tres vegades al cim del Penyagolosa, he reconegut o això m’ha semblat, l’itinerari pel qual, el protagonista, guia a un pescador de paraules de nom Carles, fins al cim de la muntanya, així com el que es troben allà dalt. Per cert, una pregunta per l’autor, Carles? Carles Salvador?
