La sega, de Martí Domínguez.

Una gran novel·la sobre els maquis que varen intentar continuar la lluita antifranquista a la muntanya, confiant amb el que mai va passar, que els aliats decidiren treure Franco del mig i recuperar la República. Res d’això va passar, si a la traïció del aliats, ajuntem el cansament i la por del poble i la divisió dins de la resistència antifranquista, el moviment estava destinat al fracàs. I entremig dels maquis, i de la guàrdia incivil, els que més patiren els enfrontaments, els masovers de zona agafats entre dos focs. Aquest fet, sumat a la duresa de la vida a la muntanya, fa que molts abandonen el mas i emigren cap a la ciutat, lluny del conflicte i les seus conseqüències i poder començar una vida nova des de zero, moltes vegades.
A la novel·la no diu en quina zona està ambientada, però pels noms d’alguns llocs es fàcil deduir que es pels voltants del Penyagolosa, el gram cim dels valencians. Martí fa bones descripcions, com a científic que és, del paisatge i dels éssers que hi habiten. Com he pujat ja tres vegades al cim del Penyagolosa, he reconegut o això m’ha semblat, l’itinerari pel qual, el protagonista, guia a un pescador de paraules de nom Carles, fins al cim de la muntanya, així com el que es troben allà dalt. Per cert, una pregunta per l’autor, Carles? Carles Salvador?

Aquesta entrada ha esta publicada en el meu país, Literatura. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

*