Si els morts no ressusciten, de Philip Kerr.
Aquest estiu vaig descobrir les aventures del detectiu alemany Bernie Gunther, creat per l’escriptor escocès Philip Kerr, a la seua novel·la Violetas de marzo, i em va agradar molt. Ara he trobat aquesta nova història (de les moltes que té) ambientada al Berlín preolímpic de 1936 i l’Havana prèvia a la revolució castrista. M’ha enganxat aquest personatge que em recorda els de les millors novel·les de Raymond Chandler o Dashiell Hammett, però amb menys autocensura (potser eren èpoques diferents), i en particular en aquesta novel·la,l’aparició de personatges reals com el malaguanyat boxejador sinti Johann Trollmann, l’escriptor Hemmingway, o el dictador Batista.Potser això és un dels factors que crec que poden enganxar a la lectura d’aquest llibre. La part que es desenvolupa a L’Havana, on es resoldran els afers que han començat a la primera part (trames corruptes de concessions d’obres públiques, mà d’obra semi esclava, ocultació de l’antisemitisme, …), m’ha recordat la pel·lícula El Padrí II. No sé si era aquesta la intenció de l’autor, però crec que queden reflectides algunes de les escenes de la pel·lícula de Coppola.
