Hemingway, d’Anthony Burgess.
Normalment les col·leccions aquestes de biografies o semblants no m’atrauen, però aquesta vegada, a la parada de llibres de segona mà del mercat de Llíria vaig trobar aquesta biografia de l’autor nord-americà escrita per l’escriptor anglès conegut per La taronja mecànica, i em vaig sentir atret.
La veritat és que poques coses noves ha afegit al que coneixia de la vida del controvertit autor americà que tantes opinions diferents geners (a mi m’agrada),tret d’alguna anècdota. Coincidisc al 90% amb els seu biògrafa dir que el cinema no ha fet cap favor a l’obra de l’escriptor, només a donar-li fama, ja que la majoria d’adaptacions cinematogràfiques de les novel·les i relats de Hemingway són molt dolentes i jo només salvaria, To have or have not de Howard Hawks i The old man and the sea de John Sturges. Vore a Gary Cooper i Ingrid Bergman dirigits pel pèsim Sam Wood a From whom the bell tolls només ho recomane una vegada i més si has llegit el llibre (no hi havia un altre director per aquesta pel·lícula?). Les altres adaptacions que he vist encara m’han decepcionat més.
Una de les anècdotes curioses és el que li va passar en una correguda de bous a Saragossa, quan molta gent comprà les entrades per la correguda només per poder després tenir un autògraf de l’escriptor. Malgrat que la seua novel·la més coneguda estava prohibida per la dictadura franquista, la gent havia sentit parlar d’ella i sabien de la seua oposició al regim de Franco, i evidentment, el volien veure. La seua popularitat tant dins com fora del país impedia a les autoritats el prohibir-li l’entrada al país i havien d’aguantar-se. Ara, també utilitzaren el seu discutit gust pels toros per fer-se propaganda.
