La fuga, de Gemma Pasqual i Escrivà.
Enguany he fet una excepció i si que he comprat un dels llibres que regala el Levante-emv (Ja fa un parell d’anys que vaig deixar de comprar i finançar l’espanyolisme al País Valencià), i ha estat per llegir aquest petit conte de Gemma Pasqual, on apropa a les noves generacions el que va passar al monestir de Sant Miquel del Reis durant la postguerra mitjançant una senzilla història i una llenguatge molt fàcil d’entendre pel jovent. Ja he dit molts vegades que no m’agrada molta de la novel·la juvenil que es publica pels temes tractats i la forma, potser m’ha passat l’edat, però sempre hi han excepcions com la Gemma Pasqual, l’Ivan Carbonell, el Joanjo Garcia, ….que et fan pensar que no tot està perdut en el món de la literatura per adolescents.
Per cert, mon pare va fer d’escolanet els diumenges en l’església del monestir. Supose que molts dels assistents serien presos obligats a escoltar el sermó dominical i l’ofici que en aquella època crec que encara es feia en llatí.