Veus, la mar; de Víctor Labrado.

L’estiu passat varen passar uns dies a Santa Pola amb l’excusa de poder anar un dia a l’illa de Tabarca. Ara acabe de llegir aquest llibre de l’autor de La mestra, on dóna veu a alguns del pocs “llops de mar valencians” que queden amb vida, i no puc deixar de comparar el que ells descriuen amb el que es veu ara, sobretot quan tornàvem cap a casa per l’AP7 que passa per l’Alacantí i les dues Marines. Com diuen al llibre, el peix es pot amagar del seu enemic natural o del pescador que el vol matar, però de la merda no, aquesta entra en tots els racons i mata al peix i a tot el que troba, la merda que prové de la terra i de la salvatjada urbanística que ha patit aquesta costa les darreres dècades. Perquè un vaixell o avió enfonsat, o una bomba per explotar, no és res comparat amb el que es tira a la mar actualment.
Per contar tot açò i més coses, l’autor dona veu a mariners i pescadors de la zona, que relaten les seues experiències des del temps de la República, passant per la guerra civil, la II Guerra Mundial, la postguerra i el contraban, la guerra d’Algèria i els problemes posteriors per poder pescar en aquesta zona, fins als temps actuals, recuperant un lèxic que sembla que s’està perdent en aquests temps moderns.

Aquesta entrada ha esta publicada en el meu país. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

*