L’ambició d’Aleix, d’Enric Valor.

Potser Enric Valor és més conegut per les seues recopilacions de rondalles valencianes, però també té una obra novel·lística al darrera. Aquesta és la segona novel·la d’ell que llegisc després de “La idea de l’emigrant” i en ella el més important, més que la trama amorosa del protagonista amb les dos dones protagonistes, és la descripció dels paisatges de les comarques on es desenvolupa l’acció, les de les terres de l’autor o properes al seu poble, amb especial atenció a la serra i les seus muntanyes. Potser a més dels dos amors femenins que es desenvolupen al llarg de la novel·la també està l’amor de al paisatge i a les costums de la terra on habiten, un amor compartit pel protagonista i l’autor que crec que també influeix a l’hora d’escollir amb quina de les dues dones es queda, malgrat que el preu que haurà de pagar serà abandonar aquestes terres. Terres, que en aquest moment estan passant pel difícil tràngol de la dictadura feixista de Franco (no es diu, però s’entén).
Un altre aspecte destacable de la novel·la és el ric vocabulari que utilitza l’autor, vocabulari que sembla que es perd i que en novel·les actuals es difícil de trobar. Potser el defecte de la novel·la és que les descripcions paisatgístiques i l’ús d’aquest ric lèxic fa alentir la trama, cosa que als molts lectors pocs avesats no agradarà, però que les rates de biblioteca poc encantar.

Aquesta entrada ha esta publicada en Literatura. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

*