Els aprenents de traïdor, d’Ivan Carbonell.

Fa poc em va arribar a les mans aquesta novel·la d’Ivan Carbonell. Ja he llegit alguna de les seus novel·les, les primeres dirigides als public juvenil i les últimes, ja adreçades a un públic més adult. Aquesta sembla ser la primera on ja no es dirigeix al públic juvenil, i això es nota en la temàtica i en la seua estructura narrativa: ns lladres de llibres, que es van traint uns als altres intentant apoderar-se d’un llibre robat a La Seu d’Urgell, al llarg d’una sèrie de capítols desordenats cronològicament i ambientat a diferents ciutats: Valladolid, Edimburg, Londres, Barcelona i, com no, València.
Ara no puc ser neutral, ja que tret de la capital castellana, he estat a totes les altres ciutats. He caminat per alguns dels llocs on es desenvolupen els fets i això fa que t’enganxes a la narració i no pugues ser molt neutral a l’hora de valorar-la, a mi m’ha agradat molt. Però clar, ningú pot ser neutral en tot, perquè qui pot ser neutral en un duel Celtic-Rangers? hi hi hi hi….Jo evidentment, Celtic. O quan et trobes una escena semblant a una de la gran pel·lícula The Big Sleep? O quan trobes referències als autors que has llegit de jove, com Conan Doyle? Res, que si voleu llegir-la, crec que no vos defraudarà gens.

Al final els aprenents no són tan aprenents, i el mestre tan mestre com sembla. Com la vida real on tot aprenen de tots.

Aquesta entrada ha esta publicada en Literatura. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

*