Els olors en la literatura, a cura de Vicenç Pagès Jordà.

Fa molts anys, quan fèiem el BUP, recorde que un professor de filosofia ens va parlar de recordar olors, que ell en aquell moment recordava l’olor a l’entrada de metro (seria el de Barcelona, a València encara no hi havia). Molts s’ho prengueren en broma. Potser alguns alumnes si que s’ho prengueren seriosament. Després de classe vaig notar que si que recordava olors, i que no era tan difícil com alguns pensen. Ara, normalment ho associem a les males olors, i oblidem les bones.
En aquesta petit recull, l’escriptor empordanès ens delecta amb les bones olors que a ell li han fet recordar els seus escriptors de capçalera. Potser nosaltres faríem altres seleccions, però ell ja ha avisat que és una tria personal.
Vos deixe amb un olor molt intens:
“Fineta venia d’ensumar el jaç d’aquell mascle poderós; portava els narius plens de sentors d’home.”
Josafat, de Prudenci Bertrana.
I jo,modestament, comence:
“No podia faltar el vi damunt la taula…….. (d’un altre Vicent)

Aquesta entrada ha esta publicada en Literatura. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

*