Exorcismes, de Vicenç Pagès Jordà.
Vaig descobrir al Vicenç Pagès gràcies a la seua novel·la La felicitat no és completa, i després de jugar un poc al whist, com si fora un ludòpata dels llibres, pels records d’infància i joventut semblants i les recomanacions d’un tal Bezsonoff, m’he enganxat als seus relats. Només em quedaven per llegir els relats curts que va escriure abans de fer-se jugador de whist i anar per fronteres no tan llunyanes. Ara, amb aquesta selecció dels seus relats, que ell ha anomenat Exorcismes, complete la meua addicció al món pagesià.
Com ell diu, la felicitat no és completa, i en aquest exorcisme de relats que ja semblaven oblidats pels editors de llibres de butxaca o de noves reedicions, he trobat relats sorprenents que m’han encantat (Correctora, llegir al metro, escriptor inèdits, i molts més) al costat d’alguns que no tant (això sí, un o dos, que no sempre coincidim amb els gustos). Molt recomanable, potser li escriuré una carta a la reina d’Anglaterra per a que el recomane als seus súbdits.
Vos deixe una pregunta: a quin conte pertany la fotografia?