El cero y el infinito, d’Arthur Koestler.

Malgrat el títol que li han posat en castellà, aquesta no és cap novel·la sobre matemàtiques. El títol original és, en alemany, Sonnenfinsternis, i en anglès es va titular Darkness at Noon, potser títols més adients per aquest relat fictici, però basat en la realitat de les purgues que Stalin, al comandament del Partit Comunista va realitzar als anys 30. Me la va recomanar un company de feina, i quan vaig trobar un exemplar l’he començada a llegir.
La novel·la narra des de la detenció del protagonista fins al seua “eliminació” al llarg dels interrogatoris als que es sotmès per part de la policia política del partit, al servei de “Numero u”, i intercalant els seu records de quan ell era un dels executors, i prou actiu, de la política del partit. La narració va guanyant amb intensitat conforme van passant els interrogatoris, amb alguna sorpresa pel mig, i acabant amb les reflexions del protagonista: sí potser no soc culpables dels actes dels que m’acusen, però si que ho soc d’haver ajudat a arribar a aquesta situació i d’actuar amb altres, com ara actuen amb mi.

Aquesta entrada ha esta publicada en Literatura. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

*