Fa poc va morir el director de cinema italià Bernardo Bertolucci, i fa uns dies vaig “robar-li” a la meua parella aquesta novel·la en la que es basa una de les seues primeres pel·lícules, que per cert no he vist. Potser em va atraure la coincidència de dates o el fet que no haguera llegit res d’Alberto Moravia, però la vaig començara llegir. Al principi m’havia semblat massa lenta i un poc pesada, però conforme anaven avançant els capítols aquest es feien més interessants i més frenètics fins a arribar a l’epíleg final, i en un parell de dies he llegit la meitat final.
El conformista, o l’home apàtic, que sembla que tot li va bé, si li acosta a una normalitat que vol trobar i que sembla que la troba al règim feixista de Mussolini. Una busca del passar desapercebut de la qual se n’aprofiten els règims totalitaris per convèncer i enganyar a la massa: tots iguals, cap diferent, por a l’estrany. El protagonista es veu diferent a la resta, pels seus problemes durant la infància i intenta integrar-se i passar desapercebut en una societat que en uns quants anys caurà arrossegant als protagonistes.
