Heidi, Lenin i altres amics, de Joanjo Garcia.

Diu Joanjo que a cada novel·la intenta fer alguna cosa diferent, no repetir-se, i en aquesta ho aconsegueix. Et pot agradar més o menys (jo sóc dels de més), però després de llegir dues novel·les d’ell, puc afirmar que aquesta voluntat de canvi hi és. Una història narrada de manera no lineal entre el present i el passant que avançat al llarg dels capítols on hi trobareu tractats diferents temes: la mort, la violència infantil que marca per sempre a algunes persones, els secrets inconfessables i les mentides per tapar-los. Tot això amanit amb una mica d’història i de nostàlgia infantil, ens porta al sorprenent final, on s’expliquen les principals claus de la narració.
Una anècdota, és el segon escriptor que trobe que parla dels solars perduts de les ciutats. El primer, l’empordanès Vicenç Pagès Jordà i ara el valencià, Joanjo. Ara, els motius són prou diferents.

Aquesta entrada ha esta publicada en Literatura. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

*