Marina, de Gemma Pasqual i Escrivà.

Quan un té fills en secundària li arriben a casa llibres que potser un mai no compraria per ell. Ara, a vegades et portes sorpreses, i aquesta novel·la juvenil és una d’elles. L’ha llegida i m’ha sorprès. Tracta els tema del racisme i de la violència de l’extrema dreta amb un llenguatge proper i crec que assequible pels adolescents. Potser jo trobe a faltar més explicita la crítica a aquesta impunitat amb que es mouen els grupuscles feixistes pel nostre país, però potser això haguera alentit més la trama i haguera acabat avorrint al públic juvenil al que va dirigida.

Aquesta entrada ha esta publicada en Literatura. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

*