Aquell agost amb punt final, de Joanjo Garcia.

Les maneres de narrar una història poden ser molt diferents. Potser estem acostumats a la narració en tercera persona o en primera, i sense canvis al llarg de tot el relat. Aquesta novel·la de Joanjo Garcia és una excepció, diferents veus van desenvolupant la trama d’aquest assassinat en un petit poble valencià. Evidentment al final sabrem qui va ser l’assassí i potser l’autor ens deixa alguna qüestió oberta, però per arribar fins ací haurem d’escoltar alguns dels protagonistes dels fets, com si davant d’un tribunal imaginari intentaren defensar-se (film americà de judicis):els amics, la família, la periodista que se n’aprofita per pujar professionalment i els particulars advocats defensors (“La justícia és igual per a tots, per això existim els advocats: per inclinar la balança a favor dels poderosos”).
No dic res més sobre la trama, no vull donar pistes, però si diré que m’ha sorprès molt gratament altres referències més explicites que apareixen a la novel·la: The Searchers, de John Ford i Psycho d’Alfred Hitchcock. També en certs moments he recordat films com Fury de Fritz Lang, o The Chase d’Arthur Penn, quan la gent embogida vol prendre’s la justícia per ella mateixa.

Aquesta entrada ha esta publicada en Literatura. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

*