Superherois estellesians. (El que fa l’avorriment!)

Super Superherois estellesians.

A Batman

No t’han parit per a dormir,
a tu et pariren per vetllar
en la llarga nit del teu poble
que avui s’està despertant.

A Spiderman

M’arrape a tu, pared de terra llisa.
Arrape els teus murs amb ungles brutes.

A Superman

Jo tinc una mort petita
meua i ben meua només
Tothom la coneix a ella
Kriptonita és els seu esment.

A Dràcula

Em posareu entre les mans la creu
o aquell rosari d’alls, blanc, gastat
i pensareu que perdreu la por,
i ja amb solemnitat , després

tancareu el taüt.

A Thor

Ell tenia un martell
un martell d’acer
d’un acer vell que a diari
feia justícia tot el temps.

A l’home llop

La lluna de la muntanya,
la lluna que més m’agrada!
Ai, com m’agrada la lluna
la lluna de la muntanya!

A Iron man

res no m’agrada tant
com enramar-me d’oli cru
el cos oxidat, i deixar-lo ben lluent.

A la dona invisible

Deixa’ m que et mire com volia abans,
deixa’ m que et mire sense més ni més,
trie els silencis i m’ agraden grans
i els faç estelles amb el bes, després.

A Batman i Catwoman

No hi havia a Gotham city dos amants com nosaltres.
El nostre amor es un amor brusc i salvatge
i tenim l’enyorança amarga de la terra,
d’anar a rebolcons entre besos i arraps.

Aquesta entrada ha esta publicada en Literatura. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent.