A gente ia ser homero, Paulo Leminski

um dia
a gente ia ser homero
a obra nada menos que uma ilíada
depois
a barra pesando
dava pra ser aí um rimbaud
um ungaretti um fernando pessoa qualquer
um lorca um eluárd um ginsberg
por fim
acabamos o pequeno poeta de província
que sempre fomos
por trás de tantas máscaras
que o tempo tratou como a flores
……………………………….

eu queria tanto
eu queria tanto
ser um poeta maldito
a massa sofrendo
enquanto eu profundo medito

eu queria tanto
ser um poeta social
rosto queimado
pelo hálito das multidões

em vez
olha eu aqui
pondo sal
nesta sopa rala
que mal vai dar para dois

Recordant la llengua portuguesa de la mà d’un poeta paranaense. Aquesta vegada amb un llibre bilingüe editat per kriller71ediciones. Malgrat estar traduït al castellà, no cal mirar gaire aquesta traducció, s’entén molt bé.
M’ha fet gràcia l’anècdota que l’editor conta al pròleg d’aquesta nova edició sobre un professor de matemàtiques a València, que es deixava aquest llibre a la taula de l’aula i de com els alumnes l’agafaven mentre estava per altres coses i es copiaven els poemes que més els agradaven. Evidentment, conec a aquest professor gran amant de la poesia i les matemàtiques.

Aquesta entrada ha esta publicada en Literatura. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

*