El mar, de Blai Bonet.

Fa molts anys que vaig vore la pel·lícula basada en aquesta novel·la de Blai Bonet i també l’havia llegida. Ara, després de tornar a posar els llibres a les seus lleixes, després de passar uns mesos dins de caixes de taronges, la vaig vore i vaig decidir rellegir-la. La segona lectura ha valgut la pena i he arribat a entendre millor aquesta narració tan angoixant en alguns moments, però tan bella al mateix temps. Potser aquesta siga la manera que té l’autor de reflectir l’ambient de la postguerra a la seua illa de Mallorca: la manca de llibertat, les ferides de la guerra, la religió duta als seus extrems……

Aquesta entrada ha esta publicada en Literatura. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

*